Lingüística catalana

LINGÜÍSTICA GENERAL I

1. La capacitat del llenguatge

1. En que consisteix?

• A la hora d’estudiar la llengua s’han fixat en el resultat, és a dir, el producte com que diuen frases, fa sons,... però l’important és el procés, saber que hi ha dins del cervell com en el cas de la Marta.
• La lingüística tenia que estudiar el procés intern abans que l’extern.
• La Maria sap parlar rus

• Volem dir que sap relacionar el so i el sentit d’una manera especifica, és a dir, sap dir que vol dir i entén el que li diuen.

1. Innata o adquirida?

• Per natura o per cultura?, es podria dir que està enmig, però en el moment de parlar té més importància la natura en el moment de parlar.
• Hi ha una hipòtesis per la teoria de la natura:

• Pobresa de l’estímul: Grau de socialització i del llenguatge baixa però capaços de dir tot. És important un mínim d’estímul ja que les criatures necessiten escoltar el seu entorn per saber la llengua.
• Producció de frases noves: Si fos per imitació, només es faria allò que es sap i no és el cas.
• Semblances entre llengües

• Estructurals: com el cervell emmagatzema i ordena les diferents llengües, perquè tinguin sentit. S’assemblen perquè venen de la biologia.
• Període: la forma en com madura un cervell per arribar a la capacitat de parlar.
• Motherese: Una manera diferent de parlar cap a nens i animals.

1. Especifica o derivada ?

• El llenguatge prové del cervell.
• No és un eina especifica, ja que serveix per diferents ocasions, a més del llenguatge, en definitiva és derivada.

1. Quan i com va aparèixer?

• El quan no es sap, però per el seu sorgiment es necessitaven tres coses:

• Laringe baixa: Gran variació de sons possibles perquè en l’evolució la laringe està més baixa, això provoca que i hagi més espai per vocalitzar.

Tenir la laringe més alta provoca que es puguin realitzar menys sons en canvi al estar ubicada més abaix es poden fer més sons.

• FoxP2: És un gen, genètica, present en molts mamífers, en el humans aquest gen va patir una mutació durant l’evolució, fet que provoca que actuï com a potenciador de processos.

Aquest gen es va descobrir per una família que el tenia alterat i d’aquí ve que es digui el gen del llenguatge, però realment aquest gen permet parlar amb fluïdesa.

• Context social: Requereix una comunicació per obtenir informació sobre successos.

Sense aquests prerequisits no hagués aparegut el llenguatge tal i com el coneixem avui dia.

On aquesta capacitat del llenguatge no és només humana.

1. Com ho podem estudiar?

• Comparant les llengües. EX: el català de segles anteriors amb el d’avui dia.
• Tradicionalment es feia mirant el comportament, observant com canvia la llengua en diferents situacions , donar lloc a dialectes diferents...
• La facultat del llenguatge ha estudiat això amb aquesta hipòtesi.
• Ha hagut altres maneres d’estudiar el cervell com amb les afàsies (per dir que hi havia dins del cervell), danys cerebrals ( però amb els anys han aparegut tècniques per no causar danys el cervell).
• No es podia estudiar de manera directa el cervell però si de manera indirecta per tal de saber el llenguatge.

1. Els universals lingüistes

Les llengües s’assemblen perquè les persones s’assemblen.

• Llengües: l’element comú són els universals lingüístics.
• Persones: l’element comú és l’humà i la capacitat del llenguatge.

Si comparem totes les llengües i extraiem el que tenen en comú tenim la facultat del llenguatge.

• Genètica: nativisme
• Entorn: empricisme
• Històric: culturalisme

• Gamma de colors: universals referits al color però reflectits en la llengua.
• Entorn: tenen més present els colors típics de la natura. (verd, blau).

• Necessitat de l’entorn determinen les semblances.

• Història: primer només hi hauria verd, blanc i negre, per això els tenen més present que no pas el lila.

• 1r llengua SOV

• Genètica: cervell fa que tinguem més presents uns colors que no uns altres.

• Homologia que es la capacitat de dir vocals.

1. Llenguatge de signes /Neurociència

• Tant en el llenguatge normal com el de signes hi ha balbuceig
• En algun moment de la historia es va crear el llenguatge de signes, per tant és un llenguatge inventat o copiat.

Les altres llengües han anat sortint, no ha hagut cap reunió per crear-les.

• Els tres requisits per ser una llengua natural són:

• Capaç de dir tot, referir-se per dir tot el que es necessiti i sigui possible expressar-se.
• S’hauria de poder adquirir en un context espontani i no controlat des de infants, des de que neixen.
• A de ser vista com la seva llengua en una comunitat, aquella comunitat ha de reconèixer aquella llengua.

• Llavors seguint aquests requisits es pot dir que el llenguatge de signes és una llengua natural.
• Una llengua natural pot deixar de ser-ho, perquè hi ha llengües mortes, que és cert que es poden parlar però s’han aprés de gran, no d’infants, per tant deixa de ser una llengua natural.
• És molt important que si un nen neix sord tingui accés immediat el llenguatge de signes i no succeeixi com amb els “nens llops”.

Necessita un llenguatge que entri per la vista, és a dir, el de signes.

• Pot sorgir una llengua de signes de manera espontània, però en solitari no es pot, però si es troben en una comunitat si.

Durant molt de temps s’ha estudiat el llenguatge a partir dels seus productes davant la incapacitat d’accés el cervell.

En el s. XIX va créixer l’interès per el cervell i va haver un avenç, on es va poder determinar que hi havia dos parts relacionada amb el llenguatge, van poder avançar en la seva investigació gràcies a observar a pacients que havien tingut un problema en el cervell per la circulació de la sang o d’una manera traumàtica

Observaven que depenent la zona del cervell afectada fallava en alguna cosa o en un altre.

SURGIMENT I ZONES DE LA NEUROCIÈNCIA

Efèsies: pèrdua de capacitat de..., es dividien segons quina part fallava.

2 investigadors van dividir en dos parts, l’àrea de Broca i l’àrea de Wernicke, això ja ha passat a segon pla, perquè ara es sap més del cervell.

Broca: afecta a la producció, l’efèsia, aquella persona sabrà que die, però no sabrà dir-ho, no pot articular els sons.

Wernicke: afecta a la comprensió, l’efèsia, aquella persona començarà a dir coses inconnexes, sense sentit, però bé construïdes.

Llavors es va veure que hi havia una connexió entre els dos.

Tant un llenguatge de signes o de parlat les zones els hi passa el mateix quan fallen.  

A la hora de parlar de producció oral, no es tan senzill com l’anterior, la producció oral es necessita moltes més parts del cervell.

Hi ha la possibilitat d’observar el cervell a la hora de dir una frase i veure com reacciona.

EL BILINGÜISME EN EL CERVELL

Segons l’edat d’adquisició de la segona llengua, si es conjuntament farà que en el cervell es trobin en el mateix lloc pràcticament però si és més gran la ubicació en el cervell serà diferent, llavors té més independència.

 Existeix un període crític on hauríem de distingir els sons i la capacitat d’aprendre paraules noves, aquesta última està present tota la vida, en canvi, la capacitat de distingir els sons té data de caducitat.

Abans dels 0-6 mesos som capaços de captar totes les diferències dels sons de la nostra llengua .

Després la forma de diferenciar els sons és molt diferent, és més artificial.

Beneficis i prejudicis: la llengua s’aprèn a base de contacte, el requisit de temps no es prou amb un mes, necessita un estímul en el seu voltant per poder aprendre una llengua, l’estímul té importància si el nen s’ha desenvolupat en un entorn bilingüe, sap parlar les dues llengües però no té les mateixes hores de contacte, això també pot provocar errors per barrejar alguna cosa de l’altre llengua.